Mentre en la darrera pàgina del diari d’aprenentatge deixí reflectides lletres agredolces fruit de la situació sociolingüística del nostre país, en aquest cas no puc expressar sinó paraules rialleres, satisfactòries i enorgullides. És curiós com l’assignatura va avançant alhora i paral·lelament a la meua vida acadèmicolaboral. A una. Recordo la primera reflexió de l’assignatura en què manifestava el meu anhel per estrenar-me en tant que professora, el següent també s’hi va veure vinculat en algun dels aspectes i aquest últim…
Aquest últim en qüestió relacionat amb l’avaluació, subjecte del qual em tocà parlar en la primera activitat també, puc ben dir que m’ha ajudat molt, atès que he tingut el plaer d’encetar la meua etapa docent i, a més, com a tutora i en plenes avaluacions. És per això que em refereixo al fet que el transcurs de l’assignatura va agafada de la mà amb la meua vida acadèmicolaboral, i és una sort.
Si bé s’atansaria més al rol d’un o una docent de l’Escola Oficial d’Idiomes, la qual cosa no em desagradaria gens de provar tampoc, m’he intentat situar de tota manera en el context i en les circumstàncies que, tal com comentàvem, se m’ha fet d’allò més fàcil en combinar-ho amb les avaluacions del meu institut. Així, he intentat d’ésser el més justa possible, llegir-me i revisar-me les tasques amb quatre ulls i provar d’elaborar els comentaris i les objeccions en tant que objecte de millora i crítica constructiva per tal de vetllar pel progrés acadèmicament i lingüística tant dels companys de l’assignatura així com del meu.
Així mateix, cal ressaltar que l’assignatura em permet quelcom que no m’ofereix pas la docència: ésser avaluada en tant que professora. Per aquesta mateixa raó, aprecio molt especialment aquesta segona part del repte, car m’anirà d’allò més bé tant des de la perspectiva acadèmica com laboral, perquè tenint en compte que m’he estrenat recentment en aquest rol, el fet de veure’m avaluada com avaluadora facilita i condueix a una autocrítica molt més enriquidora, objectiva i amb un enfocament multiperspectiu ideal i fet a mida per a l’ocasió.
Per tant, així com els dos reptes anteriors, aquesta darrera activitat m’ha sigut de gran ajuda, recolzament i enriquiment per a la motxilla docent, atès que ha estat un cas pràctic i útil de la vida quotidiana del personal docent i que, a més, tal com hem dit, ens dona l’oportunitat d’ampliar els sabers i els aspectes a tenir en compte a l’hora d’avaluar gràcies a la coavaluació entre companys de la nostra mateixa condició.