A parer meu, encetar l’assignatura amb aquesta petita enciclopèdia tan personal i alhora col·lectiva que hem acabat creant de diferents aspectes, conceptes i metodologies al voltant de la docència i l’ensenyament de la llengua catalana dona un pam de goig.
De fet, si l’hagués d’avaluar, a banda que la nota seria d’allò més elevada, anul·laria la teoria de la perversió avaluativa de Jaume Trilla, atès que no ens hem quedat tan sols en la superfície de la nostra tasca, ans del contrari ens enduem un trosset del coneixement i de l’opinió de l’alumnat sobre el gran ventall de temes acadèmics, docents i metodològics amb què comptàvem.
A més, el repte podria ésser perfectament un exemple analògic de les qüestions tractades: el rol de professor, la innovació, les TIC, la intel·ligència emocional, l’aprenentatge cooperatiu i basat en projectes… que no reitera sinó el nodriment objecte de l’activitat.
Personalment, fa força temps que sé que em vull dedicar a la docència. Ara bé, a l’hora de la veritat un mar de dubtes s’apodera de la Mar ambiciosa: “Estaré preparada?”, “Ho faré bé?”, “Estaré a l’altura?”… És per això que aquesta tasca m’ha servit en tant que recolzament, car em sento com una alumna nouvinguda a l’Institut de la Docència; tanmateix, crec que aquesta activitat figura una molt bona aula d’acollida.
Així mateix, cal dir que tal recolzament i feina cooperativa ha pres alhora forma d’un petit claustre de professors en què ens hem ajudat i hem après de i amb la resta de companys i companyes.
D’altra banda, convé ressaltar que aquests dubtes en qüestió sorgeixen pel fet que, més enllà de classes particulars i de reforç pel meu compte, encara no he tingut ni la sort ni el plaer de tastar el món de la docència, tot i estar pendent d’ésser-ne acceptada a la borsa. Per aquesta mateixa raó, també, considero que aquesta assignatura serà una molt bona sala d’espera.