Són molts i molts els debats al voltant del concepte d’avaluació: avaluació única, avaluació per competències, avaluació sumativa, avaluació qualitativa, avaluació quantitativa… Tanmateix, aquell que hauria de prendre si més no un xic més de rellevància sobre els altres no hauria d’ésser-ne sinó la finalitat, que no és menys que el fet d’aprendre.

Com molt bé explica la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i experta en temes d’avaluació, Neus Sanmartí, en “Avaluar per aprendre”, la finalitat d’aprendre de l’avaluació té dues vessants, tal com podem comprovar en el quadre següent:

D’una banda, l’avaluació compta amb una funció reguladora del procés d’aprenentatge, atès que pretén adaptar tota estratègia pedagògica a les característiques de l’alumnat i constatar així tot tipus de progrés per tal d’ésser conscients dels avanços i, per consegüent, continuar aprenent. En el cas contrari, però, també ofereix la possibilitat d’identificar els errors i les dificultats, la qual cosa implica trobar camins o solucions per regular el procés d’aprenentatge. És per això que per part del professorat cal cercar estratègies i metodologies que facin partícip i protagonista l’alumnat del seu propi procés d’aprenentatge i d’avaluació.

D’altra banda, l’avaluació també és vista en tant que mitjà per veure què s’ha après i quantificar o qualificar els resultats del procés d’ensenyament-aprenentatge i així orientar l’alumnat tant en el seu procés d’aprenentatge com per coneixements posteriors. “La segona finalitat ens situa en el concepte més estès d’avaluació, relacionat amb la valoració dels resultats. Si per competència s’entén la capacitat d’actuar en situacions complexes i imprevisibles aplicant els coneixements apresos, l’avaluació ha de possibilitar comprovar si realment s’ha desenvolupat aquesta capacitat” (Sanmartí, N. 2010).

Això no obstant, aquestes dues vessants d’aprendre en l’avaluació estan estretament vinculades i cal que siguin coherents entre sí. Per tant, convé adaptar els processos didàctics als mètodes avaluatius per tal d’apreciar al màxim el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

En canvi, Jaume Trilla en “Utilitats i perversions de l’avaluació” no hi està gaire d’acord. A parer seu, l’avaluació tan sols té en compte el resultat i no el procés sencer. A més, afegeix que se sol assenyalar l’alumne en tant que causa (o culpa) de la no superació d’una avaluació en comptes de plantejar-se’n d’altres com els mètodes, els continguts, la docència o els instruments avaluatius.

“El que anomenem perversió avaluativa ocorre quan a l’avaluació se li adjudica una rellevància molt superior a la seva pròpia; quan adquireix, de facto, funcions que no li corresponen. És a dir, quan l’avaluació ja no és un moment més del procés –generalment, l’últim–, sinó quan tot el procés, en bona part, s’acaba dissenyant i desenvolupant en funció de l’avaluació” (Trilla, J. 2022). Així, el catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) denuncia que l’avaluació hauria de cenyir-se o néixer arran del procés i la metodologia d’aprenentatge, ans del contrari l’avaluació passa a ésser el centre d’atenció, la qual cosa comporta que no ho sigui pas l’aprenentatge de l’alumnat.

Per tant, el fet que l’examen o el mètode avaluatiu esdevingui el focus, anul·la tot tipus de procés d’aprenentatge. Per tal de reforçar el seu argument, ens ofereix una analogia de Noam Chomsky:

Una imatge de l’educació era la d’un got que s’omple, diguem, d’aigua. És el que ara anomenem ensenyar per a l’examen: aboques aigua en el got i després el got retorna l’aigua. Però és un got bastant foradat, com tots hem tingut ocasió d’experimentar a l’escola: memoritzes una cosa en la qual no tens molt interès per poder passar un examen, i al cap d’una setmana has oblidat de què anava el curs (Trilla, J. 2022).

Així doncs, segons Trilla, quan es gira la truita i, per tant, els objectius, continguts i estratègies es configuren en funció de l’avaluació, la finalitat principal, que recordem: era l’aprenentatge, s’esvaeix. En canvi, quan el punt de mira no deixa d’ésser els continguts, els objectius i les estratègies, l’aprenentatge i, per consegüent, el fi de l’avaluació és viu.

Ara bé, què en penseu vosaltres? Creieu que l’avaluació afavoreix o pertorba el procés d’aprenentatge?